🔌 ‘Apagón’ general. Què en pensem?

El passat 28 d’abril de 2025 una apagada massiva va deixar sense subministrament elèctric i telecomunicacions diferents països arreu d’Europa. Però més enllà de l’impacte material, l’incident va obrir una altra crisi igual de significativa: la comunicació d’emergència per part de les empreses responsables i la dependència que tenim de l’electricitat i tecnologies.

🕒 Quan el silenci parla massa

Durant els primers minuts —i fins i tot hores— després de la incidència, moltes persones van córrer a Twitter, WhatsApp i altres canals buscant respostes. Però les empreses referents no donaven resposta. Sense comunicats clars, sense alertes oficials. I quan van parlar, sovint ho van fer amb un llenguatge massa tècnic i impersonal, que no calmava ni informava. Part de la població es va espantar i es va especular sobre un possible atac.

📲 L’exigència de l’ara

Vivim en una societat acostumada a tenir respostes en qüestió de segons. Si Google tarda més de dos segons a carregar, ens sembla que “va lent”. Aquesta mateixa pressió l’apliquem a les crisis: volem saber què ha passat i quan es resoldrà de manera immediata. Però sovint oblidem una cosa essencial: la veritat no sempre és instantània.

📻 Ràdios com a salvadores?

Quan tot va fallar —la cobertura, internet, la televisió digital— molts vam redescobrir un vell aliat: la ràdio analògica de tota la vida. Aquells petits aparells amb piles que funcionen sense wifi, sense xarxa i només amb una antena, van tornar a ser imprescindibles. Catalunya Ràdio, RAC1 o RNE, entre d’altres, van continuar emetent i oferint informació constant sobre la situació, i moltes llars van tornar a escoltar-les com feia dècades.

🤯 Fer un comunicat ràpid és perillós

En situacions com l’apagada general cal comunicar amb rapidesa i explicar el poc que sapiguem per dominar el relat i mantenir la calma entre la població. Però informar massa ràpid sense tenir clar què està passant pot generar encara més confusió. Moltes vegades, l’ansietat per donar explicacions immediates fa que es publiquin informacions errònies, que després cal rectificar. I això erosiona encara més la confiança.
“Tenim pressa per saber-ho tot, però la veritat necessita context i contrast.”

🧠 El valor de la pausa 

Potser cal recuperar el valor de la pausa: aquell breu moment per verificar, contrastar, entendre, i només llavors comunicar. Això no és lentitud, és rigor. I en un món saturat de dades i opinions, el rigor és una forma de respecte cap a qui escolta.

🗨️ La nostra humil opinió

L’apagada no només ens va deixar a les fosques literalment. També ens va evidenciar com n’és de fràgil el nostre vincle amb la informació, la confiança i el temps. Potser no tot pot, ni ha de, ser immediat. I la comunicació —com l’electricitat— necessita una bona infraestructura per funcionar: no només cables i xarxes, sinó també responsabilitat, empatia i veritat.